Estimat desconegut

Estimat desconegut,

 

Avui com tants altres dies he somiat  amb tu. Aquesta vegada vull parlar-te com mai ho he fet amb ningú, així fer la crida a un sentiment únic, perplex, encegador i meravellós.

 

Jo sé que existeix encara que m’hagin volgut confondre, pertorbant-me, creant una fal·làcia que em va fer dubtar de la seva existència.

 

Però tu em fas obrir els ulls i creure plenament en ell. Tantes vegades he desitjat que arribessis i estiguessis al meu costat però em conforta la teva presència, per tu he obert els ulls i he vist altre vegada la vida.

 

Aquella que batega en el petit cor d’un infant quan la seva mare, acaronant-lo, li llegeix aquell conte que el fa arribar al màgic món en que ell és el rei.

En la lluna esmaltada que aquesta nit plena i poderosa s’alça sobre el cel amb l’única companyia dels estels que captivats miren com la jove parella ajunten els llavis per primera vegada.

 

Ho veig en aquells, que encara cansats després de que el dia  aconsegueixi treure’ls  l’últim alè, s’estimen  i es transmeten tot el seu amor amb una única mirada.

 

L’escolto en els riures d’aquells amics de sempre que tot i les seves discussions encara continuen junts sense saber que farien un sense l’altre no volent deixar perdre totes aquelles converses que duraven hores, allà on fos.

 

Es percep en milers d’olors que arriben de les flors, ara s’obren després de passar tot l’hivern adormides, esperant que arribes  aquest instant per mostrar-nos que vivim en un món massa especial per deixar-lo perdre. 

 

També els ocells que piulen enviant un so serè com el del blau oceà aquell el que sempre l’he parlat de tu, perquè sé que ell, rebel, ple de vida, et farà arribar els meus missatges. 

 

Pot ser no et coneixeré mai, no obstant vull pensar que sí. Serem com aquells nàufrags perduts?Arribaràs un dia sense haver establert cap pauta, amb l’únic senyal d’aquell foc que mai crema i que s’amaga dintre el cor. Esperant que el descobrim i no el  deixem  extingir-se.

 

Abril